El cant a la llibertat d'un poble nòmada

Aquest diumenge 3 de maig, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, el gran mestre mongol Hooso i els seus avantatjats deixebles varen desplegar un dels repertoris més extraordinaris de les tradicions musicals d’arreu.: l’anomenat cant gutural o d’harmònics, que consisteix bàsicament en la creació de polifonies a partir de la veu d’una sola persona. Per bé que és una tipologia de cant localitzada a parts ben diverses del món, des de les dones xhosa a Sudàfrica  fins als inuit d’Alaska, és sobretot a Mongòlia on  trobà el medi i circumstàncies més perfectes per arrelar. Pel silenci tant ple de dúctils sons i sorolls, per l’abundància d’animals i bestiar, per l’extensió quasi inhumana de les estepes, per la immensitat dels monts Altaics, per la manera en definitiva en què la Natura s’imposa a la migrada condició humana, els nòmades mongols només podien viure en intimitat amb el seu entorn, intentant fusionar-s’hi i configurar un tot.

Varen, doncs, aprendre a parlar el complex llenguatge del món; del vent, dels rius, de l’herba alta, del galopar dels cavalls, del cridar dels camells, del pas de les estacions i d’aquest llenguatge en feren una religió i una cultura i amb aquest llenguatge ens parlaren el passat diumenge. Els cants xamànics reclamaven el benefici dels esperits i obtingueren l’admiració de tot un públic, i amb aquella cançó que el mestre Hooso deia mil·lenària i de l’Altai molts dels assistents fins i tot varem arribar a respirar una mica de la privilegiada llibertat en què vivien i potser visquin encara els grans hereus de Genghis Khan.