Trio Kórena: "El que més ens omple és la capacitat de comunicació i connexió humana que té la música"

El Trio Kórena, integrat pel clarinetista David Carmona, la violinista i viola Cristina Parés i la pianista Neus Sánchez, són els guanyadors de la tercera edició del Premi La Flama que atorga Joventuts Musicals de Catalunya. Sorgit el 2020 en el si del Conservatori Superior de Música del Liceu, la bona relació interpersonal entre els tres membres del grup i l’amor per la música de cambra els va portar a traslladar la seva connexió als escenaris. El repertori no massa extens per a clarinet, violí i piano ens ha acostat a les transcripcions d’obres que ells mateixos fan i a la nova creació. Asseguren que el que més els omple és «la capacitat de comunicació i connexió humana que té la música».

JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què us va motivar a fundar el Trio Kórena amb una formació tan poc habitual com el piano, el violí i el clarinet?

TRIO KÓRENA: El Trio Kórena neix, principalment, de la suma de dos factors. El primer, de la il·lusió de poder fer música de cambra junts. Fora de l'àmbit acadèmic ja teníem una molt bona relació interpersonal, i sentíem la necessitat de traslladar aquesta connexió als escenaris per conèixer-nos millor com a músics. El format reduït de cambra ens oferia l'espai ideal per aconseguir-ho. L'altre motiu és que ens motivava molt el repte de compartir les nostres idees i la nostra manera d'entendre la música a través d'una formació menys convencional. El conjunt de piano, violí i clarinet ofereix unes sonoritats que no es veuen tan sovint a les sales de concerts tradicionals, i teníem moltes ganes d'apropar aquesta proposta diferent al públic.

J. M. C.: Per què vàreu triar Kórena com a nom del trio i significa alguna cosa?

T. K.: La veritat és que es tracta d'un joc de paraules sense gaire misteri. La idea de formar el grup va sorgir durant el confinament de la COVID-19, l'any 2020. Com que cadascú estava tancat a casa, vam decidir, com a amics, interpretar la Serenata de Schubert a distància. Ens vam gravar cadascú des de casa seva, en vam ajuntar les parts i aquesta va ser la primera experiència com a trio. A l'hora de buscar un nom, vam ajuntar aquests dos conceptes d'aquest moment, l'inici de «COnfinament» i la part central de «seRENAta». D'aquí va sortir Córena. Vam decidir canviar la C inicial per una K per donar-li una identitat pròpia i més caràcter. Visualment, la K desvinculava la paraula del seu origen literal i la convertia en un nom únic, amb més sonoritat i ens donava una estètica més elegant.

J. M. C.: Heu guanyat diversos concursos i el Premi La Flama que atorga Joventuts Musicals de Catalunya, quin paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

T. K.: Creiem que els concursos són una bona oportunitat pel nostre creixement artístic. Només el fet de preparar-se per un concurs obliga a treballar a un nivell d'exigència molt alt i a cohesionar-se més com a grup. I, més enllà del reconeixement o dels premis, per a una formació jove, el valor dels concursos resideix en la visibilitat i les oportunitats que ens donen com a grup. En el cas del Premi La Flama ens ha donat l'oportunitat de debutar en una de les sales més emblemàtiques com és el Petit Palau de la Música Catalana i ens obre les portes a formar part de la Xarxa de Músiques durant aquesta temporada 2026-2027.

J. M. C.: Teniu prou repertori per a trio de piano, violí i clarinet o necessiteu recórrer a les transcripcions?

T. K.: Tot i que el repertori original per a clarinet, violí i piano no és tan extens com altres formacions clàssiques, comptem amb grans obres originals, principalment a partir del segle XX. A més, per ampliar la nostra versatilitat com a grup de cambra i explorar més repertori, des de fa un parell d'anys, interpretem obres per a viola, clarinet i piano. El fet que la nostra violinista també toqui la viola, ens permet abordar aquestes obres originals, descobrint així noves sonoritats. D'altra banda, ens agrada utilitzar transcripcions per incorporar-les als nostres programes. D'aquesta manera, podem dissenyar un repertori molt més personal i únic.

J. M. C.: Les transcripcions, les trobeu per la vostra formació o us les feu vosaltres mateixos?

T. K.: La gran majoria de les transcripcions que fem servir en els concerts són arranjades per nosaltres mateixos, tot i que de vegades també n'hem usat d'altres fetes per músics professionals.

J. M. C.: Quin paper juga la música del segle XX i la contemporània en el vostre repertori?

T. K.: La música del segle XX ens dona l'oportunitat d'interpretar un repertori menys conegut i apropar al públic obres que, sovint, no té tantes ocasions d'escoltar en directe. Com que són obres més experimentals que les clàssiques o romàntiques, potencien molt les característiques de la nostra formació, especialment el contrast de timbres entre els tres instruments. A més, les obres escrites per compositors contemporanis moltes vegades ens donen l'oportunitat d'interactuar amb el mateix compositor de l'obra i rebre el seu feedback, cosa que no es pot fer amb música més antiga.

J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa Fils del temps que interpretareu en la gira de concerts que fareu a la Xarxa de Músiques?

T. K.: Fils del temps és una proposta que viatja des de la delicadesa de Mozart fins a les creacions vibrants i innovadores del segle XX. El programa planteja un recorregut progressiu entre tradició i transformació en el qual cada obra teixeix un fil sonor que uneix el passat amb el present, descobrint com els compositors de diferents èpoques responen a la mateixa passió per la bellesa, l'harmonia i la innovació. Parteix de l'equilibri formal i la claredat del classicisme, passa per un llenguatge romàntic marcat per l'expressivitat, i avança cap a una música més rítmica i influïda pel folklore.

J. M. C.: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals? 

T. K.: Per a nosaltres, el moviment de Joventuts Musicals representa una plataforma absolutament imprescindible de suport per a les formacions de joves intèrprets. És un impuls que ens permet créixer i donar-nos a conèixer. Gràcies a la seva xarxa, tenim l'oportunitat d'interpretar concerts i presentar programes de qualitat davant de públics molt diversos. D'aquesta manera, aconseguim apropar-los a un públic que, potser, no tindria aquest accés de forma habitual. A més, formar-ne part és una finestra privilegiada per connectar i conèixer de prop el panorama musical de Catalunya, i compartir experiències amb altres músics i entitats del sector. 

J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?

T. K.: Tenim diversos projectes de cara al futur. El més immediat és la gira de concerts que tenim per endavant, on volem aprofitar l'oportunitat per portar la nostra música al màxim d'escenaris possibles. En paral·lel, el nostre treball del dia a dia implica continuar descobrint i ampliant el repertori original per a la nostra formació. En aquest sentit, tenim la voluntat de dedicar una atenció especial a la recerca i interpretació d'obres de compositors catalans. Per poder desenvolupar tota aquesta feina amb la màxima exigència, ens faria molta il·lusió aconseguir alguna residència artística, sense deixar de banda, evidentment, la participació en concursos o festivals. Una residència ens donaria l'espai i la concentració ideals per treballar intensivament com a grup, consolidar la nostra identitat sonora i preparar un altre dels nostres desitjos que és la gravació d'un disc. 

J. M. C.: Què és el que més us agrada de ser músics?

T. K.: El que més ens omple és la capacitat de comunicació i connexió humana que té la música. D'una banda, la complicitat màgica que es crea entre nosaltres sobre l'escenari i veure com tantes hores de treball, estudi i assajos donen fruits positius és molt gratificant. Ens entusiasma el repte constant de construir una sonoritat pròpia i aportar la nostra personalitat de grup a cada obra que interpretem. D'altra banda, connectar amb qui ens sent i veure que podem fer-los gaudir i emocionar-se amb la nostra interpretació és, sens dubte, la recompensa més gran.

J. M. C.: Qui és el vostre referent o ídol musical? 

T. K.: A nivell més proper, la nostra gran referent és la pianista Catherine Ordonneau. Ha estat una mentora excepcional per a nosaltres durant els dos últims anys dels estudis superiors i, posteriorment, al màster de cambra al Conservatori del Liceu. Ens ha guiat com a grup i donat grans consells, ens ha fet evolucionar individualment i col·lectivament, i, el més important, ens ha transmès la seva passió per la música de cambra. D'altra banda, un referent per a la nostra formació és el Verdehr Trio. Com a pioners a l'hora de comissionar desenes d'obres per a violí, clarinet i piano, ens han demostrat la importància d'ampliar el repertori. La seva tasca ens inspira a voler encarregar nova música, dialogar amb compositors contemporanis i continuar fent créixer el catàleg d'obres. Mirant a Catalunya, ens fixem molt en grups de cambra que tenen una trajectòria realment increïble. Formacions com el Quartet Casals, el Quartet Gerhard o els Kebyart són autèntiques referències per a nosaltres. Els admirem per la seva projecció, pel seu recorregut i per haver aconseguit cada un d'ells la seva pròpia identitat.