Trio Defilló: “El que ens motiva és la quantitat i qualitat de repertori que hi ha per a trio amb piano”

Creat el 2021 en l’entorn acadèmic de l’Escola Superior de Música de Catalunya, el Trio Defilló està integrat pel violinista Guillem Armengol, la violoncel·lista Martina Armegou i el pianista Ramon Serra. El 2024 va ser una de les dues  formacions de cambra guanyadores del Premi La Flama 2024 que atorga Joventuts Musicals de Catalunya en col·laboració amb l’Acadèmica Internacional de Quartet de Vic. El premi, afirmen, els obert oportunitats de fer concerts i residències  musicals, la qual cosa els motiva a posar un plus més d'esforç en a feina que fan i a assajar més.

JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan i on es va crear el Trio Defilló?

TRIO DEFILLÓ: El Trio de Defilló es va crear el 2021 en l'entorn acadèmic de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). En Guillem i la Martina som germans i amb el Ramon ens coneixem des que eren petits. Els tres vam començar junts els estudis musicals a l'escola de música dels nostres pares i va ser molt natural fer un grup de cambra quan vam començar la carrera a l’ESMUC el 2021. Primer era un grup de cambra acadèmic, però de seguida vam veure que podíem continuar i consolidar el trio. Tots tres vam fer els estudis superiors amb els germans Tomàs del Quartet Casals i això també ens ha ajudat a tenir un projecte de cambra amb futur per fer concerts i participar en concursos.

J.M.C.: Com heu vist l’evolució que ha fet el trio?

T. D.: Des que vam guanyar el Premi la Flama ens han sorgit oportunitats de fer concerts i residències  musicals, tot això ens motiva molt a posar un plus més d'esforç, a assajar més i veure'ns més sovint i també ens ha obligat a consolidar més les obres. Igual que acadèmicament cada semestre vas canviant d'obres, un cop tens un projecte de càmera també vols tenir un repertori més fix i el fet de fer concerts amb el mateix repertori amb petites variacions ens ha fet també evolucionar les obres i al final el producte resultant és molt diferent del que fèiem fa un any. El fet de tenir concerts ens obliga a desenvolupar el repertori. Per exemple, el fet d’haver pogut mantenir en repertori el Trio núm. 1 en Re menor, Op. 63 de Haydn ens ha permès  millorar i pel camí començar a introduir-nos en les obres de Benet Casablancas i això ens ha possibilitat veure també des d'un altra perspectiva el trio de Schumann. El fet de conèixer més repertori també ens permet veure coses diferents respecte al que tenim.

J.M.C.: Per què vàreu triar Defilló com nom del vostre trio?

T. D.: És un homenatge a Pilar Defilló, la mare de Pau Casals. Vam voler homenatjar-la perquè va tenir un paper importantíssim en l'educació del seu fill. Va arribar a vendre’s els seus cabells per poder pagar els estudis musicals de Pau Casals. A més, estudiàvem amb el Quartet Casals, que ens ha fer una mica de mare, i ens va semblar també una manera d'agrair la seva ajuda. A més, el nom ens va agradar molt, és bonic, té força i funciona bé en molts idiomes. 

J.M.C.: Què us atrau de la música de cambra per voler dedicar-vos a ella?

T.D.: El que ens va motivar més va ser la quantitat i qualitat de repertori que hi ha per a trio amb piano, des dels trios de Haydn als de Xostakóvitx passant pels de Beethoven. El Guillem i la Martina sempre tenen el quartet de corda, que és la formació estàndard de música de cambra entre les cordes, però vam pensar un trio amb piano té un color diferent i ens podria ajudar a buscar una altra cosa. El fet de treballar amb un piano ens fa fixar més en l'afinació, perquè l'afinació d'un quartet i d'un piano és diferent i també ens fa fixar més en les articulacions, perquè hem d’empastar amb un piano i és diferent que empastar amb les altres cordes. És un treball molt interessant, a més, en el trio els instruments brillen més.

J.M.C.: Us heu presentat a concursos, quin paper creieu que juguen els concursos en les carreres dels joves músics?

T.D.: Ens hem presentat al Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra que ens va obligar a preparar-nos molt i treballar molt repertori. No vam guanyar el concurs, però vam guanyar experiència i, sobretot, ganes de tornar-hi i de fer-ho millor la pròxima vegada.

J.M.C.: En quin repertori us sentiu més a gust?

T.D.: Nosaltres ens sentim a gust amb tots els tipus de repertori, des de classisme fins al segle XXI. Hem tocat Haydn, Beethoven, Brahms, Mendelssohn, Xostakóvitx, Schumann i també Benet Casablancas. Hem arribat fins al segle XXI i ens agrada que els nostres concerts hi hagin representats diferents estils, creiem que és interessant pel públic escoltar diferents llenguatges musicals.

J.M.C.: Quan vàreu començar a introduor-vos en el repertori contemporani?

T.D.: Fa relativament poc temps. Som un trio que encara no fa cinc anys que toquem junts i farà un any i mig que vam començar a fer obres del segle XXI. Vam començar amb el Haiku per a trio de Benet Casablancas perquè era una obra de format petit i ens va semblar adient per introduir-nos en el llenguatge de la música contemporània.

J.M.C.: Què creieu que us està portant la música contemporània?

T.D.: Inicialment, teníem un repertori amb obres del classicisme, romanticisme i arribaven fins al segle XX i no havíem pensat en el segle XXI, però un cop ens hi van introduir, ens va semblar menys difícil del que ens pensàvem i ara veiem amb una altra òptica obres romàntiques.

J.M.C.: Ens podeu explicar el programa que fareu la gira de concerts de Joventuts Musicals de Catalunya?

T.D.: És un programa que es titula Entre llums i obres, perquè Joseph Haydn ens sembla un compositor molt lluminós, però alhora el seu Trio amb piano núm. 5 en sol menor, Hob. XV:1   és també una mica fosc i el Trio núm. 1 en Re menor, Op. 63 de Schumann també és molt lluminós. 

J.M.C.: Quins projectes futurs teniu?

T.D.: A més de fer diversos cursos, volem fer un màster de música de cambra perquè pensem que ens donarà més estabilitat, una base més forta. També volem buscar concursos per presentar-nos, assistir a classes magistrals i fer concerts.

J.M.C.: Què és el que més us agrada de ser músics?

T.D.: El que ens agrada més de ser músics és la possibilitat de comunicar-nos amb els companys fent música i poder compartir aquesta música amb gent.

J.M.C.: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?

T.D.: Joventuts Musicals són oportunitats, estímuls i reconeixements. Oportunitats perquè et donen la possibilitat d’entrar en el món laboral posar-te davant del públic. Estímuls perquè aquestes oportunitats fan que treballis fent concerts, perquè moltes vegades el que fem és treballar sense oportunitats de fer concerts. I reconeixement perquè fer concerts per Joventuts Musicals és fer una feina que té un valor i això significa un reconeixement i sempre s'agraeix que valorin la feina que fas.

 J.M.C.: Quins són els vostres referents?

T.D.: Ens agrada molt escoltar les versions que fa el Trio Wanderer. Sempre que tenim algun dubte escoltem el que ells han fet. Són la nostra principal inspiració.