''De la llum del Mediterrani a la penombra del cabaret''

Aquest diumenge a Can Jan de la Farrés, després d'una jornada càlida i assolellada, la bella veu de la bella Clàudia ens ha acompanyat en el quasi impossible trajecte des de la lleugera amabilitat de les cançons de Granados o Montsalvatge fins a la decadent ironia de Kurt Weill. Hom ha acaronat aquell gra de cafè, el negrito de Montsalvatge, per veure tot seguit esquinçar-se el vel del bressol amb el coltell de Mackie, plany entre mendicants i prostitutes..."Un trajecte de tres passes a través del paladar (que) impacta contra les dents en el tercer".

Ens cal dir que per molts segurament hagi estat aquesta segona part teutònica i burlesca la més brillant, però també ens cal reconèixer el fi brodat no només de les cançons espanyoles ans també de la inesperada exhibició d'un altra i insòlit solista; Alfredo Armero, que més enllà de la discreció sempre requerida a tot acompanyant al piano, ha desplegat les seves indiscutibles dots de primer en la "Dansa ritual del foc" de Manuel de Falla.

I al final per gratificar encara més els cossos exultants ens han  portat cap a aquella terra dels nostres desitjos, "Youkali" per després  amorosir-nos amb aquell cant a l'alegria modern que és el "Le's do it, Let`s fall in love" del gran Cole Porter.

No podíem demanar més a un diumenge!