placeholder

Actualitat

“Sentim que estem creant un so propi”, entrevista a The Ministers of Pastime

05/06/2023

Forjat en el marc de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), el grup de música antiga The Ministers of Pastime es va crear el 2018 inspirant-se en els esdeveniments històrics que van donar naixement al primer consort de violí a Anglaterra. S’ha especialitzat en música del segle XVII, en especial la que s’engloba sota l'etiqueta de stylus phantasticus en els territoris de parla germànica. Des de la temporada 2021-2022 forma part del projecte europeu EEEmerging + que fa costat a les joves formacions de música antiga. Just acaben de tornar d'una residència musical EEEmerging + al National Centre of Early Music de York (Gran Bretanya), celebrada a finals de maig. The Ministers of Pastime és un grup que es defineix com a feminista i està integrat pels violinistes Ignacio Ramal i Sara Balasch, l’intèrpret de viola Angela Moro, el violgambista Marc de la Linde, la violoncel·lista Clara Pouvreau i el clavecinista i organista Joan Seguí.

JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan i on es va crear l’ensemble The Ministers of Pastime i com ha evolucionat des de la seva constitució?

THE MINISTERS OF PASTIME: The Ministers of Pastime va començar sent primer de tot un grup d'amics i amigues amb una sensibilitat compartida per la música antiga i un interès comú per crear un projecte molt ambiciós. L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, va funcionar com un punt de trobada en el qual vam poder experimentar creant els nostres propis espais, no únicament com a part de la nostra formació allà, sinó també amb el propòsit de tenir llocs en els quals desenvolupar els nostres interessos musicals. Aquest procés, amb el temps, va anar, a poc a poc, donant forma al projecte que acabaria cristal·litzant en The Ministers of Pastime, gràcies a l'aprenentatge de diverses experiències i a la incorporació de nous companys i amics. Va ser el 2018 quan ens vam asseure a definir el projecte, quin tipus de grup volíem ser i el nom que li volíem donar. Des de llavors el grup ha evolucionat força gràcies a l'experiència. Sentim que estem creant un so propi, ens coneixem molt millor i hi ha moltes coses sobre les quals ja no hem de parlar en els assajos. Hem après molt també en el pla de la gestió del grup, i hem arribat a un moment en el qual treballem no ja només per a establir-nos artísticament com ensemble, sinó també amb la vista posada a continuar desenvolupant les nostres idees en el futur.

J. M. C.: Sou una formació els membres de la qual procedeixen de llocs diferents, què aporta aquest bagatge cultural divers a l’ensemble?

T. M. O. P.: Potser la riquesa més gran que ens pot aportar procedir de llocs diversos, és adonar-nos que malgrat això som molt poc diferents. Així i tot, és interessant també comprovar com es desperten en cadascun de nosaltres les associacions a diferents referències culturals quan es té una mateixa música a les mans. Això inevitablement modela la manera en la qual la tractem i enriqueix el procés d'entendre i interpretar cada obra. Però segurament és major l'aportació en el pla personal: entendre'ns i conviure entre nosaltres significa entendre i conviure amb diferents maneres de fer i de comportar-nos, i això ens ensenya a cuidar-nos entre nosaltres.

J. M. C.: Heu ampliat els vostres estudis en conservatoris i escoles superiors de música de diferents països, què us ha aportat estudiar fora dels vostres països?

T. M. O. P.: Una de les particularitats de l'estudi de la música antiga, al nostre entendre, és que permet aproximacions diferents. El lloc en el qual cadascun es posiciona quan s'enfronta a les fonts, quan interpreta els textos, quan utilitza instruments històrics, obliga a una presa constant de decisions en la qual inevitablement intervé un criteri propi, que no necessàriament respon a gustos estandarditzats com tendeix a passar en altres àmbits musicals. Això té el seu reflex en les diverses escoles i conservatoris en les quals es pot estudiar música antiga. Nosaltres hem tingut la sort que en el grup concorren moltes experiències en aquest sentit, gràcies a haver estudiat amb diferents professors i a haver estat en contacte amb diversos ambients d'estudi. I això, creiem, ens permet tenir una major amplitud de mires i una major quantitat d'enfocaments a partir dels quals elaborar els nostres propis criteris.

J. M. C.: Sou un ensemble triat pel projecte EEEmerging +, què us aporta pertànyer a aquest projecte europeu que fa costat a les joves formacions de música antiga i en què beneficia a l’ensemble formar part d'ell?

T. M. O. P.: Els avantatges més immediats són pràctics: formar part del projecte EEEmerging+ ens ha facilitat tenir temps i mitjans per a l'estudi i per a desenvolupar les nostres propostes, a través de les seves residències artístiques, i també ens ha donat visibilitat de cara al panorama musical. Ambdues són coses molt difícils d'aconseguir per a un grup emergent, i poden convertir-se en un obstacle insalvable si a l'inici no es tenen prou mitjans materials o no hi ha alguna institució com EEEmerging+ que aposti pel grup perquè cregui en la seva qualitat. A més d'això, aquest projecte europeu ens ha aportat moltes coses de valor difícilment calculables: ens ha permès estar en contacte amb una representació del panorama de grups joves europeus i hem pogut aprendre d'ells; hem passat per alguns dels festivals més importants i hem pogut conèixer a boníssims gestors que ens han aconsellat i dels quals hem après molt; hem pogut compartir la nostra música amb gent a la qual sense EEEmerging+ no hauríem pogut arribar; i no sols hem crescut com a grup pel temps d'assaig i concerts, sinó també per la convivència entre nosaltres i per l'intercanvi d'experiències amb la gent dels llocs que hem visitat.

J. M. C.: Quin tipus de repertori interpreteu en els vostres concerts?

T. M. O. P.: En aquest moment estem explorant el repertori del segle XVII, especialment la música que es pot englobar sota l'etiqueta de stylus phantasticus en els territoris de parla germànica. Aquest és un estil de gran imaginació i fantasia, en el qual es transgredeixen moltes normes musicals i es fan servir tota mena d'audàcies harmòniques, melòdiques i rítmiques. Gaudim molt de la llibertat que ens permet abordar aquest repertori. També trobem molts exemples d'aquesta música escrita per a múltiples instrument, a tres, quatre, cinc o fins a sis parts. Això ens dona l'oportunitat d'aprofitar al màxim les possibilitats del nostre ensemble i d'explorar configuracions sonores molt riques. També estem explorant altres tipus de repertori, als quals podem arribar gràcies a ser una formació a cavall entre un grup de cambra gran i una orquestra petita.

J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que interpretareu en els vostres concerts de la Xarxa de Músiques?

T. M. O. P.: El programa que interpretarem es titula La Cambra de les Meravelles d’Athanasius Kircher, i és un programa integrat principalment per obres escrites per tres compositors que van treballar de manera gairebé successiva com a mestres de capella en la cort dels Habsburg a la Viena del segle XVII: Giovanni Valentini, Antonio Bertali i Johann Heinrich Schmelzer. Els tres compositors, com a exponents del stylus phantasticus, van escriure obres que presenten particularitats que les fan úniques, ja sigui en forma d'extravagàncies rítmiques (com en un passatge en 5/4  de l'obra Harmonia a 5 de Schmelzer), exòtics girs harmònics (com en els primers compassos del Lamento sopra la Morte di Ferdinand III, de Schmelzer), politonalitat (com en la Sonata Enharmonica i la Sonata a 4 de Valentini) o desbordant fantasia melòdica (com en la Ciaconna de Bertali). Cada obra pot ser considerada com una peça única, com un peculiar objecte de col·leccionista, de la mateixa manera que s'acumulaven objectes i rareses en les anomenades “cambres de meravelles” de l'època. En aquests precursors dels moderns museus s'exposaven des de pedres precioses fins a relíquies de la història natural amb les mateixes dosis de curiositat científica i de gust per col·leccionar objectes estranys. L’erudit Athanasius Kircher va crear una de les més eminents cambres de meravelles de l'època i també  va teoritzar sobre el món musical del stylus phantasticus en el seu tractat Musurgia Universalis.

J. M. C.: Què significa per a vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?

T. M. O. P.: El moviment de Joventuts Musicals engloba alguns dels millors ideals dels quals es pot dotar una societat: promocionar la música entre els joves com a activitat transformadora és una manera comprovada de millorar la forma en la qual ens relacionem entre els membres d'una societat. Per a nosaltres, el moviment de Joventuts Musicals té a veure principalment amb l'oportunitat de compartir experiències de concert amb gent i llocs que han decidit apostar per la presència de músics joves, i als quals d'una altra manera no accediríem.

J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?

T. M. O. P.: Aquest estiu estarem participant en diversos festivals gràcies al programa europeu EFFEA (European Festivals Fund for Emerging Artists) i gràcies també al Festival Jordi Savall de Santes Creus. Estarem en aquest festival i també en els festivals de Fontfroide (França) i Cirstermúsica (Portugal) presentant un nou programa en el qual explorem l'evolució de la música vocal a la instrumental en el segle XVII, prenent com a punt de partida la música escrita per a dones. Després de l’estiu, també estarem en el Festival d’Ambronay (França), i estem en converses per a presentar més endavant el nostre projecte també en altres llocs d'Espanya i Europa. També tenim diverses idees que ens agradaria portar a terme, com la creació de peces de vídeo que acompanyin algunes de les obres del repertori que fem. Vam tenir una experiència molt interessant en aquest sentit amb el videoclip que va fer la creadora audiovisual Maria Cuennet per al nostre enregistrament de l’In Nomini de Picforth, i ens agradaria continuar explorant aquest camí.

J. M. C.: Per què vau triar com a nom de l’ensemble The Ministers of Pastime i què significa?

T. M. O. P.: El nom del nostre grup és una expressió utilitzada per l'ambaixador francès en la cort del rei anglès Enric VIII al Londres del segle XVI. Amb ella feia referència a l'interès del rei per renovar la vida artística i d'entreteniment en la cort, per a això va manar buscar per Europa a músics i altres “ministres del passatemps”. Com a resultat d'aquesta recerca, el monarca va aconseguir atreure, entre altres, a un grup de músics del nord d'Itàlia (Venècia, Màntua...) que eren amb tota probabilitat descendents d'exiliats després de les expulsions dels jueus de la península ibèrica a finals del segle XV. Aquests músics portaven amb ells, a més d'altres instruments, el primer consort d'instruments de la família del violí, amb el qual van establir la primera d'aquestes formacions a Anglaterra. A nosaltres aquesta història ens sembla molt interessant i inspiradora, perquè parla dels intercanvis culturals a Europa, i de com tradicions musicals originades en la conca mediterrània tenen repercussió en altres països.  Parla també de la història dels grups d'instruments de corda, que en el nostre tenen també un protagonisme especial. Ens agraden també els dobles sentits que evoquen les paraules del nostre nom: “minister” com a persona que exerceix un ministeri, però també com a ministril; i “pastime” com a passatemps, però també com a temps passat.

J. M. C.: Què us agrada més de ser músics?

T. M. O. P.: Ser músic, especialment músic freelance, et situa en una posició complicada en la qual l'interès per oferir un concert es troba amb la necessitat de dedicar una gran quantitat de temps a gestionar moltes qüestions extramusicals, i aquest temps no sempre està contemplat en les condicions a les quals es poden accedir. Malgrat això, ser músic et dona el privilegi de fer de la teva passió una professió. Gaudim molt de poder passar temps fent i compartint música entre nosaltres i amb el nostre entorn. A més, com a músics tenim la sort de viatjar a llocs i de conèixer gents i descobrir ambients que d'una altra manera no coneixeríem. Poder tenir el nostre propi projecte és un afegit, perquè anem a ell no únicament amb la il·lusió de fer música, sinó també de fer-la amb la gent que volem i de la manera que volem, i el llenguatge de la música ens permet comunicar tot això en molt nivells diferents.

J. M. C.: Quins són els vostres referents/ídols musicals?

T. M. O. P.: La veritat és que som tants en el grup que seria molt difícil fer una llista amb tots els nostres referents musicals. No sols hauríem d'incloure eVls referents als quals admirem dins del món de la música antiga, amb alguns dels quals tenim la sort de compartir escenari de tant en tant, sinó també a molts altres músics d'altres gèneres musicals, passats i actuals, els llenguatges dels quals ens són també molt pròxims.

Més notícies

La GIO Symphonia interpretarà el programa 'Mozart&Rameau' a l'Auditori de l'Ateneu

La formació gironina estrena l'espectacle que pretén fer una passa més en relació a les experiències musicals convencionals La GIO

23/04/2024

'Surime' de la cia. Pentina el Gat arriba a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles el 7 d'abril

Junts compartirem una història d'aprenentatge vital amb música original de la cia. Pentina el Gat Joventuts Musicals de Banyoles presenta

02/04/2024

Vint-i-cinc propostes de música antiga, clàssica, jazz i músiques d’arrel, en el catàleg de la Xarxa de Músiques 2024-2025

Un total de vint-i-cinc propostes de música antiga, clàssica, jazz i músiques d’arrel formen part del catàleg de la Xarxa de Músiques a

26/03/2024

Joventuts Musicals de Catalunya crea el cicle ‘Intons’ per portar la música a les biblioteques

Joventuts Musicals de Catalunya engega un nou projecte per portar la música les biblioteques de Catalunya, Intons. De l’1 d’abril al 30 de

25/03/2024

L'Ethno Catalonia celebra la seva vuitena edició del 19 al 29 de juliol a Banyoles

Les inscripcions inscripcions es poden realitzar fins al 31 de maig al web www.ethno.cat La residència artística internacional present a 45

08/03/2024

Alba Armengou i Vicente López presenten 'Susurros del viento' a l'Auditori de l'Ateneu

‘Susurros del viento’ és una fusió entre el jazz, la cançó catalana i els ritmes brasilers i de boleros La trompetista i cantant Alba

27/02/2024

La música clàssica persa aterra a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles

Shahab Azinmehr i el percussionista Massud Naderi aproparan al públic a la música persa, una de les tradicions més belles de l’Orient

19/02/2024

L'assemblea general 2024 de Joventuts Musicals de Catalunya se celebra el 23 de març

L'assemblea general ordinària 2024 de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya se celebrarà el dissabte 23 de març a partir de les 10 h

01/02/2024

Cosmos Quartet inicia diumenge la seva residència artística amb 'Influences'

El quartet de corda portarà obres de Mozart, Brahms i Rumbau El quartet de corda Cosmos Quartet, l’artista resident d’aquest any de

31/01/2024

Cosmos Quartet, artista resident 2024 de l’Ateneu-CMEM de Banyoles

Amb un ampli reconeixement nacional i internacional oferirà tres concerts a l'Auditori de l'Ateneu   El quartet de corda Cosmos Quartet,

26/01/2024

L’Auditori de l'Ateneu obre el 2024 amb el concert de Metropolitan Union Barbershop Quartet

El quartet portarà diumenge la seva proposta que va de la cançó de barberia als clàssics del jazz i el pop amb apunts pedagògics i

15/01/2024

Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés porten el Nadal a l'Auditori de l'Ateneu

Amb JazzNadal, els tres músics renoven les nadales de tota la vida en clau jazzística El pianista Manel Camp, el saxofonista Llibert

14/12/2023

L'Auditori de l'Ateneu acollirà dissabte el concert de Duo Prat

Presentaran l'espectacle 'Duos de Kodály i Ravel per a violí i violoncel' Aquest dissabte 25 de novembre (20 h, 12 €) el Duo Prat

22/11/2023

El Palau de la Música Catalana acull el concert dels guanyadors del Premi La Flama

El Petit Palau del Palau de la Música Catalana acull el dissabte 4 de novembre el concert dels guanyadors, l’Hèlix Trio i el Quartet Ànima, de

27/10/2023

Manel Fortià presenta 'Libérica' a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles

L’espectacle aproxima al flamenc jazz la cançó tradicional catalana L’Auditori de l’Ateneu de Banyoles acollirà aquest diumenge 29

26/10/2023

La mezzosoprano catalana Mercè Bruguera guanya el Premi Joventuts Musicals de Catalunya del cicle-concurs Primer Palau

La mezzosoprano catalana Mercè Bruguera (Berda, 1995) ha guanyat el Premi Joventuts Musicals de Catalunya, al millor intèrpret d’obra d’autor

30/09/2023

Moisés P. Sánchez tancarà la seva residència artística a l’Auditori de l’Ateneu amb una proposta innovadora a duo

Acompanyat de la cantant Cristina Mora, Moisés P. Sánchez presentarà Cancionero on mostrarà la seva faceta més tradicional i

22/09/2023

Hèlix Trio i Trio Ànima guanyen la la primera edición del Premi La Flama en la l'Acadèmia Internacional de Quartet de Vic 2023

L'Hèlix Trio, integrat per Jaume Angelès al violí, Paula Belzunegui al piano i Guillermo Ortega al violoncel;  i el Trio Ànima, que el

20/07/2023

Una trentena de músics de 23 països diferents protagonitzaran la 7a edició de l’Ethno Catalonia a Banyoles

Banyoles acollirà del 22 al 31 de juliol la residència artística i festival folk internacional present a 45 països de tot el món Set

13/07/2023

L'ETHNO CATALONIA CELEBRA LA SEVA SETENA EDICIÓ DEL 22 AL 31 DE JULIOL A BANYOLES

Les inscripcions es poden realitzar fins al 31 de maig al web www.ethno.cat La residència artística i festival folk internacional present a 45

10/07/2023
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR