Per la Música, per la Vida, YOM

Giora Feldman, figura del renaixement Klezmer a l’Europa dels anys ’70, quan li preguntaven sobre l’èxit d’aquella atàvica tradició en temps moderns, encertadament responia: “El Klezmer és una interpretació de l’art i de la vida basada no només en el folklore Jueu, ans també o sobretot en una cosmopolita divergència de gèneres musicals”. I aquí rau potser l’èxit inveterat d’aquesta música festiva originada en les sofrents comunitats yiddish de l’Europa oriental: en el ser base virtuosa per a la interpretació de tantes altres cultures circumdants, un exili constant en diria George Steiner d’aquest interpretar textos d’altri, i que potser calgui veure com a essència i virtut del poble de Sió.  

I talment un cabalista llegint i desxifrant textos sagrats actuà aquest dissabte a l’Auditori de Banyoles l’autoproclamat “Nou Rei del Clarinet Klezmer”, Yom que acompanyat per tres instruments estranys al mateix Klezmer, un piano (magistral Denis Cuniot), un tapan (tambor de dues cares d’origen búlgar) i una tuba, oficià unes breus però intenses noces yiddish amb un públic que sentia recórrer pel cos els ritmes frenètics i orientals d’aquelles fanfàrries. El Jazz, els Balcans, Grècia, Turquia...tots confluïren en aquell quartet, en una hermenèutica lliure i extàtica,  mística i profana.  Només en la primera aparició, un minut i mig de Cadència solista pel rei i oficiant Yom, i en una breu Melodia que intercalà com a repoussoir, com a moment per a la reflexió i repòs de l’ànima, només en aquests breus fragments van tenir els nostres cossos amb les nostres ànimes una concessió per a la intimitat, la resta fou comunió amb el poble! Perquè en definitiva, ahir el que varem viure, ballar, aplaudir i gaudir va ser l’art de tot un poble, i no només l’art de Yom!