Mercedes Gancedo: 'Sorprendre el públic és la màgia de la música''

La soprano argentina Mercedes Gancedo oferirà un concert a l'Auditori de l'Ateneu aquest diumenge 11 de novembre a les 19 h junt amb la pianista Beatriz Miralles. Aquesta cantant és una de les sensacions de l'escena lírica després d'obtenir diversos premis de prestigi els darrers mesos. El seu primer treball discogràfic és Cooking America!, un álbum que recull obres d'autors amercians, catalans i espanyols que ha estta molt ben rebut. Un repertori que Gancedo que defensa amb excel·lència en recitals sorprenents per la seva posada en escena i interacció amb el públic.

Com és que vas decidir convertir-te en soprano?

En un principi vaig començar fent teatre, comèdia musical, tocant la guitarra i la trompeta, cantant jazz... havia de decidir. La meva professora de cant, quan jo tenia 13 anys, va confiar i apostar per mi i, mica en mica, va anar introduint-me al món de l'òpera. Quasi sense adonar-me'n, amb 15 anys ja estava participant en concursos de cant líric. He tingut diverses disjuntives quan m'he anat fent gran: als 18 anys, quan feia el superior i ja havia guanyat diversos concursos a Alemanya, havia debutat amb la Despina de Così fan tutte a Buenos Aires, vaig començar a estudiar direcció escènica d'òpera al mateix temps que cant, però també vaig haver de decidir-me, i aquí estic. Ara no m'imagino fent cap altra cosa. 

Què sents quan estàs immersa en un recital? Què et passa pel cap?

És l'estat de meditació més absolut. Per mi és un viatge bidireccional: cap a fora i cap a dins. En els moments més afortunats, tens un company de viatge, que és el pianista. La música és la nau, i el públic és qui encén el llum, qui fa que la comunicació es generi. Tot aquest acte traspua felicitat. Òbviament hi ha recitals i recitals. Però molts dels concerts que no surten com esperàvem és justament per esperar. El públic espera també, té una expectativa. Quan ens deixem sorprendre fins i tot per nosaltres mateixos, és aquí on es genera la màgia de la música. 

Què prefereixes: la música de cambra o les produccions operístiques?

Jo no tinc fills, però sento que aquesta pregunta s'assembla a la que li farien a una mare: A quin dels teus dos fills t'estimes més? És impossible escollir. Cada un és meravellós. És per això que no descarto cap dels dos camps del món del cant. De fet, en si és el mateix camp. Tanmateix, per no desviar-me de la pregunta, puc dir que en els recitals de cambra, com que es té la llibertat d'escollir dins l'immens repertori compost que existeix, dona molt de joc a la creativitat, i el treball en equip amb el pianista pot generar llaços importants i meravellosos, com ho és amb la meva amiga i companya, Beatriz Miralles. En les produccions d'òpera un s'ha de cenyir a un repertori i no sempre és el paper que més ens ressona, però la feina que hi ha darrere d'una producció, la gent, l'orquestra, el teatre... Això s'ha de viure per saber que és una experiència inigualable.

Formes part de la Xarxa com a guardonada en el Concurs de Cant Josep Palet (1r Premi 2017) i d'El Primer Palau (2017). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic? 

Els concursos són una oportunitat per estar a l'escenari i posar-se en situació d'audició. En guanyar un premi, la teva carrera rep un impuls important i es transforma en fita en el teu recorregut professional. Ser reconegut sempre s'agraeix, el suport és importantíssim. Personalment, quan em presento als concursos, no ho faig pensant en els premis. La meva ambició és motivacional: donar el màxim de mi en tot moment, i moltes vegades una bona audició no suposa un premi. S'ha d'entendre que el premi més gran és estar satisfet amb la feina feta, i seguir endavant.

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què penses de la seva activitat? 

Em sembla que és la plataforma de promoció per joves artistes més important a nivell nacional. Em motiva molt formar part del projecte i de les gires, estic agraïda per poder formar part d'això.

Parla'ns de les obres que has inclòs en el teu disc i que interpretaràs a l'Auditir de l'Ateneu. Per què les has escollit? 

He escollit un repertori completament llatino-americà. Els ritmes llatins i les danses folklòriques argentines són protagonistes. Per què? Perquè soc d'allà, i perquè és el que millor sé interpretar, és la música que corre per les meves venes. 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a part del teu): Trompeta 

Un director: Calixto Bieito

Un solista: Diana Damrau

Un compositor: Carlos Guastavino

Una obra musical: La voix humaine, de Francis Poulenc

Un llibre: C'est l'extase langoureuse, de Paul Verlaine

Una ciutat: Buenos Aires

Un lema o refrany: "Tot passa i tot arriba"

Un somni: Continuar sentint-me realitzada amb la meva feina i els meus afectes