Aupa Quartet: ''Ens costa molt classificar la música que fem dins d’un gènere''

Entrevistem l'Aupa Quartet a pocs dies del seu concert a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles, en el qual presentaran el seu disc Up.

Com és que vau decidir innovar el quartet de corda amb la incorporació de diversos gèneres? Parleu-nos de l’estil Aupa.

Nosaltres no en diríem innovació; ha sigut més aviat l’evolució natural del grup segons les nostres diverses realitats musicals. Crec que el que més ha influït en el nostre estil com a grup és no haver renunciat al nostre estil personal. El que cada un aporta a la música d’aupa és genuí, és real, perquè no hi ha cap partitura que ens digui el que hem de tocar. Ens costa molt classificar la música que fem dins d’un gènere perquè no ens centrem en un de sol: toquem jazz, rock, funk, son cubano... El que sí que podem definir és un estil de tocar tots aquests gèneres, sempre amb groove i amb l’objectiu fonamental de passar-nos-ho bé i gaudir de la complicitat que només aconseguim a través de la música.

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?  

Fa molt de temps que els músics ens escoltem a nosaltres mateixos repetint els mateixos clixés de fa trenta anys i ens oblidem dels èxits que s’estan assolint. A dia d’avui hi ha músics espanyols al costat dels millors del món, per exemple el viola Joaquín Riquelme, que toca a la Filharmònica de Berlín, o el cel·lista Pablo Ferrández, premiat al Concurs Txaikovski. Sempre escoltem que, per estudiar música, cal sortir fora, els conservatoris europeus estan atapeïts d’espanyols, i moltes vegades ens oblidem que són allà gràcies a l’educació rebuda aquí.

Heu col·laborat amb artistes de renom com Anthony & The Johnsons, Kiko Veneno o Sara Baras. Feu-nos cinc cèntims d’aquesta experiència.

Una de les coses que més intentem potenciar en els últims anys és la col·laboració amb altres artistes, i les experiències sempre han estat enriquidores.

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

És evident que poden ser un impuls important i, depenent del concurs, poden tenir una gran repercussió mediàtica, però poden esdevenir una arma de doble tall. La pressió a la qual et sotmeten aquest tipus de proves és molt alta i hi ha molts músics que acaben desenvolupant un rebuig cap la música per culpa d’aquestes pressions. Segons la nostra manera de veure-ho, els concursos poden ajudar molt, però cal no oblidar mai perquè som músics i perquè fem música.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Ens sembla genial! Celebrem totes les iniciatives per promoure la cultura en el nostre país. Ens agrada especialment que faciliteu el contacte entre artistes i programadors, i que l’ajuda arribi en forma de feina.

Parleu-nos del programa que heu escollit per al concert de Banyoles. Quin fil conductor segueix?

Interpretarem un programa variat entre composicions pròpies i temes representatius de diferents gèneres. Volem donar a conèixer la nostra música, però sabem que els temes més coneguts desperten un interès especial en el públic, que pot comprovar la transformació d’aquestes peces després de passar per les nostres mans.

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

El nostre projecte més immediat és la gira “stepUP”, que portarem a terme del 15 d’octubre al 2 de novembre a la Xina. Farem onze concerts en sis ciutats diferents, i participarem a l’OCT-LOFT International Jazz Festival de Shenzhen, a l’International Arts Festival i a la Catalonia Culture Week de Shanghai, entre altres, i ens ajuntarem amb diversos artistes per generar material audiovisual. És la segona vegada que anirem a la Xina i tenim la intenció de crear una relació duradora.

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): Baix elèctric

Un director: Sergiu Celibidache

Un solista: Raul Midón

Un grup de cambra: Turtle Island String Quartet

Un compositor: Bach

Una obra musical: La Valse, de Ravel

Un llibre: La conjura de los necios, de John Kennedy Toole

Una ciutat: Lekeitio

Un lema o refrany: “Palante y parriba!”

Un somni: Una societat justa