En Chordais porta a l’Auditori de l’Ateneu les músiques perdudes de Constantinoble

El proper dimecres 22 d'octubre, l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles s'omplirà de les músiques més belles de la Mediterrània en el concert del grup En Chordais. El conjunt rescata de l'oblit les tradicions musicals gregues de Constantinoble i l'Àsia Menor, que van estar a punt de desapaèixer sense deixar rastre a principis del segle XX en l'anomenat desastre de 1922.

Així anomenen els grecs una de les grans tragèdies humanitàries i culturals del segle XX. Una catàstrofe que el pas dels anys fa caure en l’oblit de molts, però que a Grècia i a Turquia és encara avui una dolorosa ferida oberta que supura odi i recels. La va descriure amb dramàtica vivesa l’escriptora Didó Sotiríu (1909-2004) en la seva novel·la autobiogràfica Terres de sang (disponible en traducció castellana, per cert). Aquell tràgic 1922 un milió i mig de grecs foren expulsats de l’Àsia Menor, la terra que habitaven des dels temps d’Homer, i es van haver de refugiar a l’altra banda del Bòsfor, a la Grècia occidental. Mig milió de turcs seguiren el mateix destí però en sentit contrari, foragitats de Grècia a la fi de la Guerra greco-turca (1919-1922) que seguí a la Primera Guerra Mundial i a la desintegració de l’Imperi Otomà. Tot plegat, enmig de massacres comeses per un i altre bàndol que deixaren milers de morts. Un trauma històric que queda lluny de ser superat.

És aquest món d’arrels mil·lenàries, desaparegut de la nit al dia, el què fa renéixer musicalment el grup En Chordais en cadascun dels seus concerts, tot rescatant les tonades i melodies que cantaven els grecs de l’Àsia Menor. En aquesta terra antiga, la Jònia clàssica, la coexistència durant segles de les comunitats grega i turca sota l’ègida de l’Imperi Otomà afavorí la gestació d’algunes de les tradicions musicals més fascinants del Mediterrani. D’una banda la influència de la tradició bizantina fou determinant en la formació de la música otomana. I de l’altra, la pròpia tradició otomana, amb arrels a l’Àsia Central i herències àrabs i perses, amarà la música de les comunitats gregues d’Anatòlia, dotant-la d’un regust oriental molt característic. Però no són els únics intercanvis culturals que es van produir a les ciutats de l’Àsia Menor otomana. Només cal pensar que als carrers de Constantinoble, Esmirna, Bursa o Aydin, s’hi barrejaven grecs, turcs, jueus, armenis, eslaus, àrabs i perses... i, és clar, també ho feren les seves músiques. I és aquest riquíssim heretatge sonor el que les famílies gregues s’enduren junt amb una pena infinita quan el 1922 foren “repatriats” a una terra que no era la seva, la Grècia occidental.

En Chordais fa reviure aquesta cultura musical oblidada des del més profund respecte, però alhora sense renunciar a la llibertat interpretativa tan pròpia, d’altra banda, d’aquesta música. Pel què fa a la seva formació instrumental opten pel violí en comptes de la lyra tradicional a la qual va reemplaçar, però amb la tècnica i afinació pròpies. El seu repertori barreja cançons i danses populars amb peces cultes com ara els taximi instrumentals i fins i tot obres de creació pròpia. Escoltant-les creureu passejar pels bulliciosos carrerons de Tatavla i Bornova, els barris grecs de Constantinoble i Esmirna respectivament. Un món perdut per sempre. Però del qual, gairebé cent anys més tard, de la mà d’En Chordais, encara ens n’arriba l’eco de les seves músiques.

Just quan acaba de presentar el seu darrer treball, The Musical Voyages of Marco Polo (WorldVillage, 2014), aquest grup de Tessalònica, guanyador del prestigiós Prix France Musique des Musiques du Monde, es presenta en concert a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles el proper 22 d’octubre amb el seu admirable treball Musique d’Asie Mineure et de Constantinople. Un viatge en el temps sense deixar el present. Un plaer pels sentits i per a la memòria.