Marco Mezquida: ''El jazz és un oceà''

Presenteu un nou disc, My Friend Marko, què hi podrem escoltar?

La música d'aquest primer disc a trio és un conjunt de composicions que vaig fer durant el 2011-2012, escrites per a aquesta formació, on intento que cada peça tingui una història i on les personalitats dels tres músics es potencien. Algunes són més populars i líriques i més lleugeres,  mentre que d'altres són més sofisticades. Volia que cadascuna tingués el seu atractiu i la seva personalitat.

I la gent que assisteixi al vostre concert a Banyoles, què hi podrà escoltar?

Cançons properes que defugen d'un estil concret. Hi ha influències de la música romàntica, de la música de jazz, de la lliure improvisació, de la cançó popular i influències del rock. La gent ha sortit molt contenta dels concerts que hem fet, i hem tocat sempre per un públic molt divers.

Com va es va reunir el trio?

Ens vam conèixer quan érem estudiants de l'Escola Superior de Música de Catalunya al 2009 i des del principi ens vam fer amics. El mateix any vam guanyar el concurs de jazz de Palma de Mallorca i vam fer la nostra primera gira plegats.

Com és que un jove pianista com tu es decideix pel jazz?

El jazz és un oceà, és una música molt àmplia que no anul·la en influències a cap altra. És una manera de fer música. Però jo no m'hi considero al cent per cent, un músic de jazz, perquè mai he deixat d'estudiar la música clàssica, romàntica, barroca, contemporània, popular de molts llocs diversos, pop, rock, free, punk. Penso que he estudiat molt per ser un músic complert per sobre de les etiquetes i d'aquesta manera poder gaudir de tocar una bossa nova, el free més visceral, els lieds de Schummann, la música de Debussy o les cançons estàndards del jazz americà. Diguem que el jazz en essència és una música que permet (i demana) una llibertat d'expressió a l'intèrpret més gran que en altres músiques, que són potser més tancades a nivell creatiu. Des de petit vaig anar consolidant aquesta faceta perquè necessitava expressar-me com a artista.

Com veus la situació del jazz al nostre país?

Catalunya té una escena de jazz molt respectable i activa, plena de grans músics i formacions estupendes que han fet que aquesta música s'hagi guanyat un merescut respecte i que s'hagi institucionalitzat com una disciplina i una carrera culta. La situació, en canvi, en el món professional moltes vegades no és prou bona o digna, i els músics passem dificultats per poder fer la nostra feina amb un respecte i un tracte igual que el de qualsevol altra disciplina musical. Encara queda un llarg camí per aconseguir que el músic pugui viure dignament de fer música amb els mateixos drets que qualsevol altre treballador. Per exemple, en una cosa tan simple i normal com cobrar poc després de treballar i no tres mesos més tard.

Algun consell per a les bandes de jazz que s'inicien en aquests temps de crisi cultural?

Que intentin sempre buscar i potenciar la seva personalitat, que lluitin per crear quelcom que els resulti engrescador i original. Al final, els que tenen alguna cosa a dir són els que d'alguna manera transcendeixen, encara que siguin millors o pitjors èpoques.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

El conec molt més en l'àmbit  balear ja que he fet concerts de piano clàssic i orgue, i concerts de cambra a JM de Menorca i Mallorca. Penso que en moments com aquests és necessari potenciar més que mai la música en directe, i mostrar la qualitat i versatilitat dels joves músics que hi ha en aquest país, que es moren per fer concerts perquè hi ha massa poques oportunitats.

Potser és molt aviat per preguntar-vos si ja esteu pensant en un proper disc?

Doncs ara mateix acaba d'arribar a casa el meu darrer disc que m'encantaria presentar en alguna sala de Joventuts Musicals la propera temporada: és el meu primer disc a piano sol, i l'he titulat La hora fértil. És un disc format per composicions i improvisacions pròpies riques en matisos, colors i influències que abasten gran part de la història de la música. Inspirat per la música coral de Gesualdo, la música de J.S. Bach, la música romàntica alemanya d'autors com Chopin, Schumman, els impressionistes francesos Debussy i Ravel, i integrant a aquest discurs llenguatges i tècniques de la música contemporània per a piano del segle XX. Especialment de Bartok, Berio, Ligeti i Arvo Part. I hi apareixen elements del món del jazz i la improvisació lliure. Música lliure, infinita i fèrtil.

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): Voldria tocar el fiscorn i el baix elèctric.

Un compositor: Alexander Scriabin, Carlo Gesualdo.

Un solista: Keith Jarrett.

Un grup: Els Beatles.

Una cançó: El cicle Kindertotenlieder de Gustav Mahler.

Un llibre: La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera.

Una ciutat: Kanazawa, Nova York,  Amsterdam, Barcelona.

Un lema o refrany: Qui no arrisca no pisca.

Un somni: Que la meva música arribi a la gent i doni pau i alegria.