Art Sound Quartet: ''El quartet de saxos és poc conegut però sempre deixa el públic meravellat''

El quartet de saxòfons Art Sound Quartet és un dels conjunts més destacats de l'estat en la seva formació. Aquest proper diumenge 23 de març (19 h, gratuït) actua a l'església de Santa Eulàlia de Crespià en el marc de la temporada 2013-14 de Música i Patrimoni al Pla de l'Estany. Abans del concert entrevistem els seus membres per conèixer el grup de més a prop. 

Cada cop és més comú trobar quartets de saxofons. Què té aquesta formació d'especial?

La realitat és aquesta, que cada vegada veiem més quartets de saxofons en les diferents sales de concerts de tot el món. És una formació fins ara poc coneguda, i el color, el matís i la versalitat de l'instrument fan meravelles en el públic. Al llarg del temps, ens hem anat trobant moltes persones, professionals i no professionals de la música, tant a Espanya com a diversos llocs d'Europa, que ens han comentat que no s'haurien pensat mai que una formació com el quartet de saxofons podria arribar a sonar a un nivell tècnic i musical tan alt. El bon fer en els últims anys de diferents quartets de gent jove està posicionant la formació en el lloc que per nosaltres mereix.

Quin repertori hi ha per a aquesta formació? S'alimenta només d'obres transcrites i contemporànies?

El tema del repertori és una mica complicat per a la formació. Com que el saxofon és un instrument relativament jove (1840), ens trobem que en la seva literatura no existeix cap mena d'obra anterior al període del segle XIX. Per això, gran part del seu repertori es basa en la música del segle XX, i en moltes ocasions tenim problemes per poder entrar en els diversos festivals de música clàssica del circuit actual. No obstant això, hem de dir que tenim un bon repertori d'obres originals de compositors com Alexander Glazunov, Franco Donatoni o Jannis Xennakis, a més del treball que actualment realitzem amb joves compositors de tot el món, del qual ja han fructificat obres com les següents: Sikuri IV, del compositor peruà Juan Arroyo (que va ser estrenada al Festival Mixtur de Barcelona), o París, del compositor mallorquí Matías Far (estrenada a Bordeus), per posar dos exemples.

Un dels avantatges de l'instrument, com ja hem comentat anteriorment, és la seva versalitat, i la veritat és que funciona molt bé, tant en peces originals com en transcripcions de música clàssica, música antiga, jazz, tango, etc. Per aquest motiu, a vegades ens nodrim d'obres escrites per a altres formacions amb l'esperit de "reconstruir-les" per al nostre instrument, i sempre amb la idea fonamental que la nostra interpretació aporta quelcom diferent a la música. D'aquesta idea va néixer el nostre primer treball discogràfic, Capriccio, en el qual unim obres originals (C. Florio y H. Reinhart) amb dues importants transcripcions: el Quartet en Sol menor de C. Debussy i Capriccio opus 81 de F. Mendelssohn.

Parleu-nos de cadascuna de les obres que heu escollit per al programa dels vostres concerts a la Xarxa. Per què les heu escollit? El programa té algun fil conductor?

El recital Capriccio conté les obres del nostre primer treball discogràfic. És un programa idoni per a qualsevol tipus de públic, incloent-hi el públic jove, que, segons el nostre parer, és especialment important. Amb aquest programa Capriccio  és amb la que ens sentim més a gust de tots els què tenim. La majoria d'obres han estat gravades en el nostre primer CD. Hi afegim el Quartet opus 109 d'Alexandre Glazunov, que pensem que és un dels quartets originals més importants per a la formació. El quartet en memòria de G. Grisey, Durch, dóna al públic un respir a la meitat del concert. La peça del compositor francés Fabien Levy té una posada sonora realment atrevida, i tenim l'experiència que ningú no en queda indiferent. La resta consisteix en una de les primeres obres escrites a per la formació, el quartet de Caryl Florio, i un dels nostres senyals d'identitat, el Quartet en Sol menor del compositor francès Claude Debussy, que suposa tot un repte tècnic i d'interpretació per a la nostra formació ja que estem parlant d'un dels quartets més importants del repertori del quartet de cordes.

Quant al tema del fil conductor, "Capriccio" ens condueix al retrobament entre dues perspectives diferents, on el repertori original per a la formació i les adaptacions d'altres agrupacions es mostren en un mateix espectacle. La visió del repertori tradicional és consensuada però a la vegada innovadora. Com a part d'aquesta innovació s'ofereix la unió perfecta entre allò propi i allò aliè, conceptes tan oposats com propers.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Tenim coneixement de Joventuts Musicals des de la nostra primera participació l'any 2010 en el Concurs de música de cambra Montserrat Alavedra. Només tenim paraules d'elogi i agraïment a aquesta entitat, que es pot comprovar que és la més activa en tot el territori espanyol, i que dóna oportunitats i suport als joves que volen començar una carrera musical. És realment lloable la tasca que realitzen, i més en els temps que corren, ens sembla un luxe poder treballar amb ells. Volem donar-los molts ànims perquè segueixin endavant amb aquest meravellós projecte i dir-los que són un exemple a seguir per les organitzacions musicals de tot Europa.

Vosaltres que heu guanyat uns quants certàmens, quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Per l'experiència que tenim, per sort o per desgràcia, els concursos i els certàmens musicals tenen molta importància per la carrera d'un jove músic. En ells hi tenim l'oportunitat de mostrar el nostre treball tant al gran públic com a professionals de la música, cosa que sense aquesta mena d'esdeveniments seria realment difícil perquè les grans sales i els grans festivals no tenen confiança en la gent jove. Només s'ha de mirar el currículum dels grans grups de cambra del nostre país que avui dia triomfen per tot el món, i mirar en quants concursos, tant a la Xarxa de Joventuts com en d'altres organitzacions, han participat.

En principi és una bona manera de promocionar-se, de tenir ingressos per seguir invertint en el grup i, a més, per poder fer concerts, que al cap i a la fi és del que pretenem viure.

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Doncs ara mateix estem preparant el programa del primer semestre del 2014, que ens portarà a diverses sales de concert i conservatoris d'Espanya i França. El mes de maig anirem al Conservatori Superior de Música de Jaén, on hem estat convidats per segon any consecutiu a impartir classes als alumnes de saxofon i a realitzar un concert en el mateix centre. El juny posarem rumb a Basilea (Suïssa), on ens esperen deu dies d'assaig i gravació a la Hochschule für Musik. Després viatjarem a París, on hem estat seleccionats per participar a la final del Torneo Internazional di Musica. A més, realitzarem una sèrie de concerts a la capital francesa. La segona setmana de juliol anirem fins a El Escorial, on aquest any realitzarem la III Art Sound Quartet Academy, que és la nostra acadèmia de saxofon, on rebrem alumnes de tot Espanya i comptarem amb la participació del saxofonista holandès Arno Borkamp.

QÜESTIONARI BREU 

Un instrument (a banda del vostre): El violoncel

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Vladimir Horowitz

Un grup de cambra: Hagen Quartett

Un compositor: J.S. Bach

Una obra musical: Cantata BWV 106, Gotte Zeit its die allerbeste Zeit (J.S. Bach)

Un llibre: Escucha esto (A. Ross)

Una ciutat: Roma

Un lema o refrany: "La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando" (Picasso)