Marc Heredia: ''Cada vegada veig més gent jove que li agrada la clàssica''

Marc Heredia és un dels pianistes catalans més destacats de la seva generació. El proper 15 de desembre es presenta en la temporada Música i Patrimoni al Pla de l'Estany amb un programa commemoratiu del bicentenari del naixement de Richard Wagner. El repertori inclou transcripcions de les seves òperes degudes al seu sogre i gran amic Franz Liszt. El concert tindrà lloc a l'Església de Sant Pere de Cornellà del Terri. Podeu conèixer de més a prop aquest intèrpret en l'entrevista que us oferim tot seguit.

Què fa un jove com tu tocant música clàssica?

Dedicar-se al que li agrada. Desde que era petit ha estat la meva vocació i no ho veig com res estrany. A més, per sort, cada vegada veig més gent jove als auditoris que li agrada la música clàssica.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país? 

Difícil. La cultura s’ha vist molt afectada per la crisi actual. Tant de bo millori la situació económica del país i la cultura s’en beneficii també.

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

El conec desde fa temps. Penso que fan una feina molt valuosa, per a nosaltres els músics, i per a la societat en general. Sense ells desapareixeria gran part de l’oferta musical del nostre país, i els joves músics tindriem moltes menys oportunitats.

Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Relativa. És només un de diferents camins per a desenvolupar la carrera d’un músic. Guanyadors de concurs n’hi ha tots els anys, així que l’important, desde el meu punt de vista, és sempre seguir treballant i millorant com a músic.

Què prefereixes: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Solista, ja sigui sol o amb orquestra, i música de cambra.

Wagner al piano? Explica’ns què podrà escoltar el públic dels teus concerts a la Xarxa de Músiques. Parla’ns de les peces que has escollit.

Es tracta d’una serie de transcripcions que va fer Liszt de diverses obres de Wagner. Liszt tocava moltes transcripcions i fantasies sobre temes d’altres autors sovint. En aquella época les orquestres no feien les gires que es fan ara, pero els solistes com Liszt, si, i per a gran part del públic, quan Liszt tocava aquestes obres, era la primera vegada que les escoltaven. Per tant, Liszt intentava donar a conéixer d’aquesta manera, obres que ell considerava molt rellevants.

Quina relació tens amb la música de Wagner?

Hi tinc una relació especial. És un dels autors que més m’agraden i tocar la seva música sempre és un gran repte.

Quins són els teus propers reptes professionals?

Seguir millorant dia a dia. Aixó és el més important per a mi.

Un instrument (a banda del teu): violoncel

Un director: Furtwängler

Un solista: Horowitz, i Dimitri Bashkirov

Un grup de cambra: el “beaux arts trio”

Un compositor: No en podria dir només un, Beethoven, Brahms, Chopin, Wagner, i Scriabin

Una òpera: Tristan i Isolda

Una peça per a piano: el concert núm.1 per a piano i orquestra de Brahms

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: voler es poder