Vic Moliner i Edu Mas: ''Han hagut de passar vint anys perquè ens trobéssim musicalment''

Aquest proper dissabte a les 21 h, el grup de jazz STN es presenta a l'Auditori de l'Ateneu amb seva producció "STN canta", que el quartet està portant arreu de Catalunya. Una gira que té però una particularitat: la veu li posa un cantant local diferent en funció del lloc on toquen. A l'Auditori de l'Ateneu, qui cantarà els temes de STN serà el tenor banyolí Eduard Mas. D'aquesta manera coincidirà a l'escenari amb el seu amic i membre de STN, Vic Moliner. Entrevistem els dos protagonistes banyolins d'aquest concert tan especial.

Vic, qui són aquests “Capsigranys” de què parla el vostre disc?

VIC MOLINER: És la forma que tenim de definir-nos els membres d’STN. És una paraula que vaig descobrir fa un temps així com molt popular i desenfadada i els hi vaig començar a dir a tots ells, perquè actuem com uns capsigranys! Fa referència a l’humor, la diversió, totes les experiències que compartim dia a dia... Tal com apareix al disc, un dels significats de capsigrany és “persona de poc seny, no gens entenimentada”.

I tu, Eduard, com un tenor clàssic s’embarca en un projecte de jazz amb actitud rockera com aquest?

EDUARD MAS: La veritat és que encara no ho se... haha, no. Amb en Vic hem compartit moltes coses des de que érem petits però en la música mai havíem fet res plegats. Moltes vegades havíem tingut llargues converses sobre el tema, parlant de la música que ens agradava i del contrast entre el món de la música clàssica i el del jazz o el pop. Per això em va fer molta il·lusió quan em va proposar participar en aquest projecte i, encara que una mica acollonit, li vaig dir que sí. També he de dir que tant la meva experiència a Cor de Teatre com els estudis a la Guildhall School fan que embarcar-m’hi no sigui tant complicat.

En la vostra gira STN CANTA esteu presentant-vos cada cop amb un cantant local diferent, com està resultant l’experiència? Us adapteu a cada veu?

VIC MOLINER: Absolutament enriquidora, divertida i per la nostra sorpresa en algunes ocasions, sempre musicalment molt interessant, tant per nosaltres com pel públic que ens ha vist. Ens adaptem a cada veu en la mesura que agafem cançons de cada cantant (consensuades amb ell o ella) i en fem arranjaments totalment a mida, intentant potenciar els seus punts més forts, el que ens uneix i també el que ens separa a nivell estètic... de manera que cada concert és absolutament diferent i trencador.

Eduard, què sents davant el teu debut en la programació estable de l’Auditori de la teva ciutat?

EDUARD MAS: Em fa molta il·lusió. Cantar a casa sempre és molt agradable i especialment a l’Auditori.

Vic, d’aquí a només uns dies, el 29 de novembre, et tornes a presentar a l’Auditori de l’Ateneu amb el nou disc de Verd i Blau, ja et pots considerar “profeta a la teva terra”?

VIC MOLINER: Ha, ha, ha, la veritat és que s’ha donat aquesta casualitat, és la primera vegada que presento aquests dos projectes (STN i Verd i Blau), que son els meus grups més personals a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles. Tot i això em sento molt afortunat de pertànyer a aquesta ciutat on hi ha tanta moguda musical i artística i de tanta qualitat i també de que se’m doni l’oportunitat de presentar la nostra música en el marc de l’Auditori i rodejat de persones tant professionals.

Per acabar, una pregunta per a tots dos, a veure si coincidiu: què escoltarà la gent que vingui aquest proper dissabte al concert STN canta amb EDUARD MAS?

VIC MOLINER: Primer de tot l’Edu i STN donant-se la mà en el que aparentment són dos móns molt allunyats (el de la clàssica i el del jazz-rock-free d’STN). A nivell musical, una visió totalment personal i diferent del grandíssim talent de l’Edu i del repertori que ell ha aportat al grup per a que el versionéssim i l’interpretéssim. Per altra banda un espectacle que va molt més enllà de ser un simple concert: l’Edu serà “capsigrany” amb nosaltres per un dia i a dalt i també fóra de l’escenari passaran coses interessants i sorprenents! I parlant ja en clau més personal, serà la primera vegada que l’Edu i jo toquem junts, i mira que és el meu primer amic des de la primera escola a la que vaig anar, amb 4 anys si no recordo malament. Dos camins que a banda de personalment, musicalment s’havien d’acabar trobant i ha passat més de 20 anys després de que ens coneguéssim!

EDUARD MAS: Experimentaran la fusió entre dos móns que sovint semblen irreconciliables. En alguns casos repertori clàssic serà reinterpretat des del jazz i en altres casos em tocarà a mi afegir el matís clàssic al repertori d’STN.