Alba Bosch: ''La música clàssica s’ha de tastar perquè t’interessi''

A la soprano Alba Bosch, natural d'Esponellà, li correspondrà l'honor de cloure el proper diumenge 16 de juny la temporada 12-13 del MiP (Música i Patrimoni al Pla de l'Estany). Ho farà amb un recital al Castell de Palol en la qual l'acompanyarà el pianista Pedro-Manuel Beriso. Abans d'aquest debut oficial a la seva terra respon a les preguntes que li proposem des de JMB.

Què fa una jove com tu interpretant música clàssica?

Per sort som molts els joves que ens dediquem o intentem dedicar-nos a la música clàssica.  La gent no associa la paraula “jove” amb aquest tipus de música però quan ets a dins t’adones que hi ha molta gent jove obrint-se camí en aquest món.

Recordes què et va fer desvetllar l’interès pel cant i quan?

A mi sempre m’ha agradat cantar i per això de petita els meus pares em van apuntar a estudiar música. Com que el cant no és un instrument que es pugui començar de nen vaig triar el violí i no va ser fins als 17 anys que vaig començar les classes de cant. El meu pare és un gran amant de la música clàssica i suposo que això em va influenciar de petita.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

És una situació força complicada en general i la música ja no ha estat mai en un bon lloc. El talent musical que tenim aquí cada cop tendeix més a marxar a l’estranger i costa molt que torni. La preparació i dedicació que requereix un concert fa que a hores d’ara n’hi hagi pocs i no gaire ben pagats, costa molt obrir-te camí aquí i la majoria d’artistes si no marxen ho deixen estar. A d’altres països, com a Anglaterra, és molt més fàcil trobar concerts, la gent també té més costum d’anar-hi i la figura de l’sponsor o del mecenes està molt estesa cosa que beneficia a la música, als músics i a la cultura del País en general.

Creus que la música clàssica i la lírica poden interessar a la gent jove?

Jo crec rotundament que sí però ens falta despertar aquest interès. A mi, per posar un exemple, m’agrada molt la cuina però si no hagués tastat plats deliciosos i ben presentats segurament no hi tindria interès. La música clàssica i la lírica s’han de tastar perquè t’interessin.

En només 15 dies actuaràs al MiP i a l’(a)phònica. Profeta a la teva terra?

Uff no! Profeta no! A mi m’agrada molt el que faig, m’apassiona i m’encanta que la gent pugui disfrutar d’això. Evidentment cantar a casa sempre és emocionant, però tampoc negaré que senti una mica més de pressió que de costum!

Quin programa presentaràs el 15 de juny a Palol dins el MiP 12-13?

Doncs en Pedro i jo presentarem un programa variat amb una primera part de Lied alemany de Mozart i Schumann, dos dels meus compositors preferits. La segona part serà de cançó catalana de Toldrà i algunes àries d’òpera de Donizetti i Bellini.

I a l’(a)phònica?

A l’(a)phònica cantaré amb el tenor Eduard Mas, un altre banyolí que ara està estudiant a Londres. Per al festival hem pensat un espectacle d’escenes d’òpera. Aquest format és molt habitual a Londres i  permet a l’espectador fer un tast de diferents òperes, compositors i escenes que no tenen connexió entre elles.  A nosaltres ens permet fer un concert íntegrament d’òpera – amb tot el que això comporta - que duri una hora i que no necessita a una companyia de 15 persones.

Quins projectes de futur tens ara mateix?

Doncs des que he tornat m’he bolcat molt en l’ensenyament i de fet m’ha despertat un gran interès. Dono classes a l’Escola Municipal de Torroella de Montgrí i la meva intenció és combinar la docència amb concerts que vaig fent tan aquí com a Londres.

QÜESTIONARI BREU

Un instrument: Sens dubte, la veu.

Un director: Sir Simon Rattle o un de jove: Gustavo Dudamel.

Un cantant: Impossible triar-ne un. M’agrada molt la Diana Damrau, l’Edita Gruberova, la Sarah Connolly, la Joyce DiDonato,...i només he dit veus femenines!

Una orquestra: La Filharmònica de Berlin o la London Symphony Orchestra.

Un compositor: Strauss, Mozart, Handel, Schumann.

Una òpera: Típic: La traviata.

Una cançó: Vaig canviant, m’obsessiono un temps amb una fins que en descobreixo una altra. Ara m’encanta “Oh, quand je dors” de Liszt.

Un llibre: Doncs tampoc ho sé però acabo de llegir-me Ana Karenina de Tolstoi.

Una ciutat: M’agrada molt Berlin, llàstima del fred.

Un lema o refrany: Qui canta els seus mals espanta!

Un somni: Poder compaginar les dues coses més importants per a mi: la meva vida personal aquí amb la meva carrera com a cantant.