''L'arpa no és un instrument insòlit, simplement minoritari''

L'arpista vallesana Anna Quiroga està immersa en una gira a través de la Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals de Catalunya que l'ha de dur a diversos municipis catalans. A pocs dies de prendre part en la temporada Música i Patrimoni al Pla de l'Estany amb un recital a Sant  Joan de Borgonyà el proper diumenge 11 de novembre, Quiroga respon a les preguntes que li suggereix Nona Arola, de JMC, en la següent entrevista:.

Fa poc vas guanyar el Concurs Permanent de JM. Com el vas viure?

Doncs amb bastants nervis! Però uns nervis prou agradables, en el sentit que allò era un repte que jo mateixa m' havia marcat.

Quins records et porta?

Bons, perquè el marc era incomparable i vaig rebre molt bon tracte per part de tothom.

Has fet ja concerts al nostre circuit arrel del premi. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

De dues maneres: per una part, tinc l'oportunitat de donar-me a conèixer, i per una altra, puc fer una pràctica d'escenari invalorable.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Absolutament.

L’arpa és un instrument força insòlit. Com va ser l’elecció del teu instrument?

Simplement per què vaig sentir a la meva mare (flautista) tocant a duo amb arpa, i em va agradar l'instrument. L' arpa no és un instrument insòlit, simplement minoritari.

Et planteges una carrera de solista o aspires a formar part d’alguna orquestra?

Les dues coses m' interessen. De moment estic enfocant més cap a solista, però no perdo mai cap oportunitat, quan me'n venen, de tocar amb orquestra i cambra.

Per un instrument com el teu, com veus l’apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?

Hi ha moltíssima música de cambra escrita per a arpa, i és completament necessari, segons el meu punt de vista, per a qualsevol intèrpret d' arpa, d'explotar-lo al màxim.

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable?

Ara per ara, tinc un duet amb flauta, i un trio amb dues cantants.

Creus que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Crec que està prou valorada, dintre del poc que està valorada la música en general.

Un director?

John Eliot Gardiner, si només se'n pot dir un.

Un solista?

Marie-Pierre Langlamet, entre d' altres.

Un grup de cambra?

 Il Giardino Armonico, entre d' altres.

Un compositor?

Ara mateix estic molt enganxada a Benjamin Britten, però n' hi ha molts més

Parla’ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l’has elegit:

Pràcticament totes les obres que hi ha les havia volgut tocar desde que vaig començar a fixar-me en el repertori d'arpa, també he volgut agafar l' obra de Montsalvatge, que no coneixia, per participar en la celebració del seu centenari. 

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

Bé, és que ara mateix, en estar acabant el grau Superior de Música, estic més pendent dels estudis en general, i de fer proves d' accés a diferents conservatoris per a fer un postgrau.

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

Si trobés una feina molt interessant, com una plaça en una orquestra professional bona, o en algun conservatori (cosa difícil, ara per ara), segurament l' agafaria... Però ara per ara, el que vull és seguir estudiant, i formant-me.