Miguel Colom: ''El públic de Banyoles és molt entès, respectuós i agraït''

El passat 23 de setembre el violinista madrileny Miguel Colom va oferir el darrer dels tres concerts que ha protagonitzat aquest any com a Artista resident BUNGE 2012 de l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, un recital memorable com tots els anteriors. Ha estat un any ple d’emocions durant el qual Colom ha creat una connexió molt especial amb el públic banyolí gràcies al seu virtuosisme, musicalitat i capacitat expressiva impròpies de la seva edat. El pas per Banyoles haurà estat decisiu per consagrar aquest excepcional intèrpret, i bona mostra d’això és el significatiu titular que van coincidir a utilitzar dues revistes especialitzades de prestigi –Melómano i Revista Musical Catalana- per encapçalar sengles reportatges que li varen dedicar: “Miguel Colom: de Madrid a Berlin passant per Banyoles”. Fem balanç amb ell del què ha estat aquest any de residència artística.

A Banyoles hi vas guanyar el prestigiós Concurs Permanent de Joves Intèrprets el 2010. El 2011 hi vas oferir un recital antològic a Serinyà dins la temporada Música i Patrimoni al Pla de l’Estany. Enguany la residència... després de tants concerts i activitats ja ets gairebé un nou banyolí! Què et sembla la ciutat? Quin és el racó que m’és te’n agrada? 

M’ha fascinat l'estany. Hom no espera trobar aquesta superfície d’aigua tan a prop d’una ciutat. La Plaça Major és també un lloc sorprenent per la seva antiguitat i vitalitat.

I el que ha estat el teu públic durant aquest any, el de l'Auditori de l'Ateneu, com t’has sentit amb ell? Alguna peculiaritat respecte a d’altres públics?

Es va produir una sensació especial al concert de Serinyà. En acabar tot el públic es va posar dempeus. Hi va haver una molt bona sintonia. Suposo que aquell concert va contribuir a la meva designació como a Artista resident. De fet és el públic per al qui he tocat més cops en ma vida, potser per això hi ha hagut una connexió especial. És un públic molt entès, respectuós i agraït. He de dir que entre moviments poques vegades s’escolta un silenci com a aquí.

Has tocat tres vegades durant aquest any a Banyoles en ocasió de la teva residència, amb quin dels tres concerts et quedes? Algun moment especial que vulguis destacar?

No sol haver-hi concerts amb els que et quedis plenament satisfet, però sí amb determinats moments o atmosferes. Tot i així, em permeto destacar el silenci i la tensió que es va crear quan vaig tocar la Xacona de Bach. Ho notava mentre tocava. També el comiat de l’Álex [Alejandro Bustamante] del Cuarteto Albor fou un moment personal molt intens. 

La pregunta més important: essent el teu pare de Barcelona i dient-te Colom de cognom... com és que ens has sortit “merengue”?!

[Pren la paraula el seu pare, present a l’entrevista] És culpa d’un trauma infantil que ja entendreu. Jo em vaig instal·lar a Madrid per motius laborals i allí varen néixer els nostres fills. Un dia, quan ell i el seu germà eren petits, la seva mare, que no en sap massa de futbol, se li va acudir de vestir-los del Barça per anar al primer dia de classe al col·legi... Van tornar ben masegats i somicant, explicant que tothom s’havia posat amb ells i que això de ser del Barça no era “guai”. Es van convertir (en madridistes) com Pau camí de Damasc!

I després de Banyoles, què? Quins són els teus projectes i aspiracions immediates? 

Ara començaré un Màster a Berlin, on ja estava estudiant. Vull seguir formant-me com a solista i músic de cambra, i oferir concerts sempre que pugui.

L’any que ve hi haurà un nou artista resident a l’Auditori de l'Ateneu, què li diries o recomanaries a l’Artista resident BUNGE 2013?

Que aprofiti l’ocasió, que poques vegades es trobarà un equip com el de JM Banyoles, amb entusiasme, compenetració i ganes de fer les coses tan bé. No esperava que es tractés d’un equip tan fantàstic i competent, amb una capacitat de comunicació excepcional, i amb qui crear una amistat perdurable és quelcom fantàstic.

* Entrevista publicada al número d'octubre de 2012 de la Revista de Banyoles