Beatriz Blanco protagonitza un concert inoblidable a Sant Miquel de Campmajor

La petita església de Santa Quitèria, al municipi de Sant Miquel de Campmajor, va acollir ahir un concert d'aquells que no s'obliden fàcilment i que resta durant anys en la memòria i en la retina dels afortunats que hi assisteixen. La violoncel·lista Beatriz Blanco, perfectamente secundada al piano pel torinès Federico Bosco, hi va oferir un recital ple de virtuosisme i passió que ja des dels primers cops d'arquet va seduir el públic que omplia totalment l'església malgrat les inclemències del temps.

Aquesta intèrpret de Valladolid es presentava dins la temporada de concerts "Música i patrimoni al Pla de l'Estany" i ho feia amb  unes excel·lents credencials, com a recent guanyadora del premi El Primer Palau o del propi Concurs Permanent de Joves Intèrprets que el 2010 va acollir Banyoles. Blanco va fer honor a la fama que la precedia amb un concert màgic, fent possible que a través del seu art s'esdevingués un d'aquells rars moments en que es crea una química molt especial entre l'espai, els oients i la intèrpret.

Blanco va proposar un programa amb un repertori d'allò més "violoncel·lístic", en el sentit que les diverses obres permetien descobrir els diferents secrets i matisos del violoncel. Així, el seu recital es va encetar amb la suggerent "El Jueves Santo a medianoche" de Turina, un exercici musical en la qual el compositor sevillà evoca els sons de la Setmana Santa, les processons i les saetas. Ja en aquesta primera peça del programa va quedar palès que Blanco ens deparava una vetllada d'alt voltatge. I encara va quedara més clar amb la següent obra, els famosos "Requiebros" que el nostre Gaspar Cassadó va dedicar al seu mestre Pau Casals. Una pàgina impressionista de Mompou va permetre descobrir la faceta més intimista i poètica de Blanco .

Però encara havíen d'arribar les emocions més fortes de la vetllada. I aquestes arribarien de la mà de Beethoven, amb la seva madura cinquena Sonata, i el rus Shchredin, amb una obra plena de virtuosisme tècnic que va donar a Blanco l'ocasió de mostrar tot el seu talent interpretatiu.

A l'acabar-se la darrera obra del programa ja va quedar ben clar que el públic en volia més, entregat com estava a l'art de la Blanco. I aquesta va servir dos bisos impagables. En primer lloc la bellíssima "Élégie" de Fauré, i tot seguit la inevitable "El cant dels ocells" de Pau Casals. Aquest darrer bis pot semblar un recurs massa fàcil per guanyar-se el públic quan un violoncel·lista de fora toca a Catalunya. Però Blanco va tocar la popular tonada amb una intensitat dramàtica que va aconseguir que aquella tan repetida cançó nostra sonés com nova. Va ser sens dubte el moment culminant de la vetllada. Que especial que va sonar aquesta cançó tradicional catalana en aquella petita església, en una racó calmós de la Vall de Campmajor, davant d'un públic que la va acompanyar amb un silenci reverencial i un somriure dibuixat als llavis. Un públic que va despedir dempeus Blanco i Bosco amb una ovació tan intensa com el recital al qual acabaven d'assistir.

Aquest era el penúltim concert de la temporada a comarca, que es clourà el proper 3 de juny amb el concert de Pablo Barragán (clarinet) i Federico Bosco (piano) a Palol de Revardit. D'aquesta manera es tancarà una edició històrica en la qual la temporada de concerts al Pla de l'Estany haurà arribat per primer cop als deu municipis de la comarca, tots llevat de Banyoles.

- Vols veure les millors fotos del concert? Visita l'ÀLBUM DE FOTOS

- Vols tornar a escoltar el repertori complet del concert, inclosos els bisos? Escolta la nostra LLISTA DE REPRODUCCIÓ A SPOTIFY