Gli Incogniti és un conjunt fundat i dirigit per Amandine Beyer des del 2006. Pren el nom d’una acadèmia veneciana del segle XVII, “l’Academia degli Incogniti”. L’ambició dels seus integrants és transmetre una visió innovadora, explosiva i alhora plena de sensibilitat del gran repertori barroc (Bach, Vivaldi). És precisament aquesta recerca permanent d’allò inconegut o allò que ha passat desaparcebut d’aquestes grans partitures el què justifica l’adopció del nom del grup. La directora del grup accedeix a respondre un parell de preguntes per a la nostra pàgina web.

Com us ho feu per ser uns “incogniti” (desconeguts) i alhora vendre milers de discs?

Suposo que per aquesta combinació de tradició i novetat que inspira el nostre treball. Allò que caracteritza Gli Incogniti és un treball inèdit en el pla de l’experimentació de les sonoritats, la recerca de repertori i el redescobriment dels clàssics. A partir d’instruments d’època desconstruim els repertoris dels autors més cèlebres i també dels més oblidats a fi de transmetre un nou aire, unes noves sensacions. M’agrada citar Luigi Pirandello per explicar que el treball sincer i honrat musicalment parlant del grup pretén insuflar «el moviment i la vida: la vida múltiple, passatgera i canviant» a aquestes grans obres d’art del passat. Pretenem dotar de nova vida les obres tan conegudes de Vivaldi. I crec que aquesta operació és especialment oportuna ara, en el nostre món hiper-mediatitzat. El nostre grup pretén operar una revolució silenciosa del repertori barroc tot provant de donar-li un color musical singular.

Quina és la vostra proposta interpretativa?

Gli Incogniti està centrat  en un projecte musical inèdit però alhora ben concret que el seu gust i filosofia de treball permeten endevinar: els nostres programes aconsegueixen combinar accessibilitat, perquè toquem alguns dels compositors més grans i més ben coneguts pel gran públic, i alhora complexitat, pel treball de recerca musicològica i musical que també duen a terme els músics. Jo crec que aquesta és la clau de la singularitat del nostre projecte.