Una alenada d’aire fresc la que expulsa Domingo Patricio a través de la seva flauta travessera, enfrontant-se al recurrent repertori de palos amb una nova mentalitat de fusió.

Aquest dissabte 5 de Juny a l’Ateneu de Banyoles el quintet liderat pel flautista flamenc i secundat tant per l’art del guitarrista Juan Ramon Cano com pel baile brillant de Nacho Blanco, va trobar en un públic completament entregat el company perfecte de viatge a través de la història del Flamenc i els seus encontres amb altres músiques.

Començant amb un solo “taranto” que a voltes s’aproximava a Bach i a voltes s’afinava cap al jazz, sempre present en la trajectòria polièdrica de Patricio, amb aquella obertura contundent ens deixava clar l’abast del seu virtuosisme, capaç de fer-nos sentir en el so estrany de la flauta la veu esquerdada i rogallosa d’un cantaor. De seguit entrarien en escena els seus companys de festa desplegant bulería, fandango, seguiriya, soleá i tangos amb la naturalitat de qui sempre ha viscut en el si d’una cultura viva. I enmig d’aquella alegria, s’obrí camí l’exuberant baile de Nacho Blanco, que, permeteu-me dir, tant rememorava el nervi impetuós d’una Carmen Amaya.

Només ens queda dir doncs, gràcies per aquest espectacle de fusió tant pur!!!